divendres, 22 de juliol de 2016

EL SEGON CERVELL

Tenim dos cervells, un dins del cap i el segon cervell amagat dins del tub digestiu. Actualment alguns neuròlegs han comprovat que el segon cervell és capaç de recordar, posar-se nerviós inclús de dominar al cervell superior. 
En totes les cultures es té consciència que els nostres budells són capaços d'experimentar emocions. Quan rebem una bona notícia , unes pessigolletes ens envaeixen la part abdominal com si d'un munt de papallones es tractés. Contràriament, si rebem una mala notícia i se'ns genera un quadre de tensió o por, l'estòmac s'encongeix i tenim la sensació com si alguna cosa ens ratés els budells.
Aquest univers de sensacions estomacals ens começa a donar respostes dins dels límits de la ciència. Després de dècades d'investigació, els científics estàn d'acord en afirmar que en l'aparell digestiu s'hi troba un segon cervell molt semblant al que tenim dins del crani. 
Em de conèixer i saber, també, que el tub digestiu hi trobem més de 100 milions de cèl·lules nervioses, gairebé la mateixa quantitat que existeix en tota la medul·la espinal, i que, juntament amb l'encèfal, forma el Sistema Nerviós Central (SNC).
Des del punt de vista físic, els neuròlegs divideixen el sistema nerviós en dos components, el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). Aquest últim s'hi inclouen les neurones sensitives que a l'hora connecten amb el SNC amb els receptors sensitius, i les neurones motores, que comuniquen el SNC  amb la musculatura i les glàndules.
Tothom coneix la funció del sistema gastrointestinal, administració d'aliment, digestió i absorció de nutrients, electròlits i aigua a nivell de tub digestiu gràcies als moviments peristàltics i sucs gastrointestinals que fan la transformació de l'aliment en producte apte per a les nostres cèl·lules, podent passar aquest a sang i rebutjant els productes de desfet que resulta d'aquest procés. 
Totes aquestes funcions estan sota control del segon cervell , conegut també com el sistema nerviós entèric (SNE). Però la seva funció no es limita a supervisar els complexos processos digestius. De la mateixa manera que el cervell que es troba resguardat dins del crani, el cervell entèric produeix substàncies psicoactives que influeixen en l'estat anímic, com els neurotransmisors serotonina i dopamina, i diferents opiàcis que modulen el dolor. A més a més, sintetitza benzodiazepines, compostos que tenen el mateix efecte tranquil·litzant que el Valium. 
Hi ha més informació que s'envia des del segon cervell al cervell del crani que a l'inrevés.
Les raons per les quals el sistema nerviós entèric (el segon cervell) es capgira, encara no estan ben clares, però és obvi que les emocions tenen un paper principal i que influeixen directament al SNC. Quasi tots els pacients amb síndrome d 'Intestí irritable, es queixen de problemes emocionals i psicològics  com ansietat, fatiga, agressivitat, depressió, alteracions del son... 
Una teoria ens explica que, durant la infància dels afectats, els seus cervells digestius van aprendre a desenvolupar molèsties digestives per poder fer front a situacions d'estrés. Podem interpretar que feien un canvi d'escenari, per tant la preocupació del símptoma físic deixava en segon pla qualsevol altra preocupació. Això ens està informant de que qualsevol de les molèsties abdominals ens poden revelar la dificultat per poder encarar diverses adversitats de la vida.
Tot plegat és molt complexe ja que els símptomes d'ambdós cervells es confonen, per la senzilla raó de que totes les substàncies  necessàries perquè aquest funcioni es troben a l'intestí. Neurotransmissors com la Serotonina, la Dopamina, el Glutamat, la Noradrenalina i l'Òxid nítric, banyen les cèl·lules. El diàleg entre cervells explica també efectes secundaris de certs medicaments. Els que tenen un efecte psíquic, també tenen efectes a nivell intestinal. Exemple, els psicofàrmacs qye provoquen canvis a nivell de serotonina cerebral, afecten a la producció de neurotransmissors en l'intestí prim i poden provocar nàusees, diarrea o restrenyiment.